7-6-11

Entre hui i ahir per fi hem acabat el projecte del curt. Encara ens faltava posar els crèdits on apareixien els nostres noms. Ahir va ser quan ens dediquem a això. Luis i jo vam estar en un ordinador acabant açò mentre les nostres companyes van estar actualitzant el seu blog en un altre dels ordinadors. 
També afegim el títol de 'Preses falses' i seguidament d'açò, en els vídeos on apareixíem cadascuna anàvem posant els noms de cadascuna de nosaltres. Ens faltava un vídeo de Mónica, ja que no eixia ella sola en cap de les preses falses, al final després d'alguna dificultat vam poder afegir el vídeo i posar el seu nom. 
Hui ha sigut l'últim dia d'informàtica, hem tingut classe lliure per a poder posar al dia el blog i quan quedava un cuart d'hora Ricardo ens ha posat l'últim projecte de tots.
Per fiii hem acabat i el resultat ha sigut aquest:




M'agradat molt aquest any, m'he sentit cómoda amb els meus companys i he treballat molt bé amb ells. Els projectes que hem hagut de realitzar amb els programes diferents m'han ensenyat i aportat moltes coses.

L'any que ve més. 

2-6-11

Quan ja quasi estàvem acabant-lo ens hem adonat d'un menut detall: ens faltaven trenta segons per a arribar als tres minuts que havia de durar el curt. No hem pogut fer gens perquè quan ens hem adonat ja era tard. Amb les preses falses si que hem ocupat fins als tres minuts. 
Anteriorment a açò, hem afegit els vídeos que vam fer fa dos dies i hem hagut de fer bastants arranjaments amb alguns. 


Ahir Ricardo ens va explicar un nou treball, es tracta de doblegar una sèrie inventant-nos el guió. 
Ahir ja van estar pensant els nostres companys Mónica, Nazaret i Luis sobre la sèrie que volíem fer. 
Solament han de ser tres minuts encara que nosaltres no anem a arribar a tant, perquè no ens dóna temps. 
Al principi anàvem a fer un fragment de 'Los misterios de Laura', però Mónica ha portat altre fragment de la serie 'The big bang theory', exactament el minut cinc del capítol huit de la primera temporada. 
Hem pensat que podem dir mirant el temps i als diferents personatges que intervenen. I és açò:

-(4.50-4.53): Vale, vale, vale... a que no sabeis quien me ha llamado
-(4.53-4.55): Eh, tu no estabas en Chueca?
-(4.56-5.00): Si, el caso es que estaba por allí cuando me llego este mensaje
-(5:01-5:12): Hijo mío. Se acerca el tiempo de perenigraje y la familia piensa ir a la misma meca.
Iremos a tu casa y por fin conoceremos a tu mujer. Os vendréis con nosotros verdad? Alá nos acompañará en nuestro viaje.
-(5:12- 5:15): Cojones, no entenderán que soy gay.
- Y qué pasa? (sentado)
-Que los musulmanes no podemos ser gays
-(sentado): Oh my god
-(moro): No tienes nada mejor que decir
-(sentado): Ya estamos con lo de siempre
-(morado) (5:26-5.34): No te preocupes, dejalo en mis manos, serán las mejores. Dame el telefono.
-(morado) (5.35-6.03): Hola mamá. Acabo de escuchar tu mensaje. Te llamaba porque alomejor mi mujer no está esta semana por motivos de trabajo, quizá será mejor que retrasemos nuestro perenigraje.

Aquest capítol el podem trobar en l'enllaç: http://www.megavideo.com/?s=seriesyonkis&v=9WBWTQ6D&confirmed=1